La Coctelera

Es imposible borrarse de la coctelera..

quiero borrarme de la coctelera

Ja tenim acord sobre finançament. Un precioso parto. Largo, pero precioso...

José Montilla, compañero mío del PSC-PSOE y president de la Generalitat de Catalunya (aunque a muchos les pese -¡que se jodan esos muchos, porque a la mayoría les pesa porque dicen, fíjate que argumento político,  que es andaluz!- ha hecho la siguiente Declaración Institucional con motivo del acuerdo sobre financiación alcanzado con el Estado Español y que, por gustar, les gusta desde a Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid, hasta a Joan Puigcercós, president de Esquerra Republicana de Catalunya, así como a los presidentes de las autonomías que trabajan en serio por su comunidad y no hacen de monaguillos de la dispersa y descabezada dirección nacional del PP, Rajoy,  la Cospedal y compañía, que seguirán diciendo NO a todo siguiendo su política de tierra quemada y aunque con su actitud, que creen ellos que les beneficiará electoralmente, perjudiquen y pongan palos a las ruedas del progreso y el bienestar de todos, no sólo  de unos cuantos bárcenas, algunos bigotes o cualquier amigo de lo ajeno camps o costas, por no hablar de los millonarios cascos, agags o aznares.

Hoy es un buen día para Catalunya, para Montilla y sus consellers y para los que vivimos y trabajamos en este precioso país. Cualquier otra lectura desde fuera o desde dentro será tendenciosamente injusta y fruto, o de la mala baba política y xenófoba, o de los que desde el interior de Catalunya, por motivos bastardos y extremistas, no les gusta que Montilla, el andaluz que no habla catalán con muy buen acento, ya ves tú, como si primara más el acento o las generaciones de pureza de estirpe que la eficacia, tenga este tipo de éxitos. Que les den por su xenófobo y radical culete!!!!....Sé muy bien a quienes me refiero...Y ellos también....

Está en catalán, naturalmente, pero sé que cualquiera que la lea, si hace un esfuercillo de nada, lo entenderá....

"DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Bona tarda,

L’Acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia, arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer dia.

En aquestes, les meves primeres paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre uns i altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord… que farà gran a Catalunya, a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d’uns contra d’altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra d’altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra d’altres.

Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar als que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus drets i el que és també molt important els seus arguments i les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d’Espanya, llençant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just.

I també espero que es reconegui l’esforç de tots els que hauran fet possible aquest Acord. Jo ho faré. És de justícia.

Les claus d’aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes. El meu reconeixement al Govern d’Espanya que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya.

El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu suport. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu Govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair el treball dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern. Mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles. Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades, han fet imparable la força de Catalunya. Cadascú ha fet el que havia de fer, i tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.

Vull destacar, especialment, l’habilitat i la fermesa de la negociació encapçalada pel nostre conseller d’Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, Per assolir els nostres objectius com a país.

Avui he parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d’aquest Acord. Temps hi haurà de fer tot tipus de valoracions. És un Acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l’Estatut i que compleix, escrupulosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana, i obtindrem una xifra que es correspón als més ambiciosos objectius que ens havíem fixat col·lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país.

Com a President, vull dir-vos que tinc l’esperança que un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido a tots els catalans a que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d’aquesta llarga negociació, per a afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat, la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l’ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets.

Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets…, sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI.

Moltes gràcies."

5 comentarios

  1. Espero que todas las comunidades del PP por esos PRINCIPIOS inamovibles de los que presumen, renúncien a cualquier dinero que provenga de este reparto injusto que no lo será tanto cuando no han puesto el grito en el cielo. Espero que en Cataluña no ganen ni al parchís, aunque me temo que ya están haciendo "manitas" con CiU que ha sido el más crítico con los Presupuestos

    Besos

  2. Maite

    Y además... Más tiene un enorme ataque de cuernos, que no es cosa pequeña, je, je.

  3. Maite

    Dos reflexiones:
    1. Mientras durante un montón de años varias comunidades han tenido una financiación por encima de la media no pasa nada. En el momento en que Catalunya, que ha perdido capacidad en todos los ámbitos necesita recuperarse y consigue lo que necesita, es el rechinar de dientes y rasgarse las vestiduras.
    2. Al márgen de todo esto queda el País Vasco. Ellos tienen su propio sistema de financiación, su "concierto". Por lógica, el siguiente comentario es "quizás hubiera ido bien tener una eta". Esto no refleja mi manera de pensar, pues prefiero lo que tengo a vivir como viven desde hace años en Euskalerria, pero es así.

  4. José Antonio

    Ya lo has visto, Isabel: Rajoy ha impuesto la abstención entre sus presidentes de Comunidades....Más que nada porque si impone el rechazo, cosa que es lo que le pide el cuerpo, más de una región propia hubiera roto la disciplina del partido y hubiese pillado la pasta. No pillarla, teniendo en cuenta que el nuevo sistema iba a ser aprobado igual, hubiera significado renunciar a un montón de obras y servicios para la Comunidad en cuestión...Y somos fachas, pero no gilipuertas¡¡¡...

    Maite, lo que más me indigna de todo esto es, precisamente, que un montón de políticos peperos, esa especie que debería extinguirse pero que no lo hace gracias a tanto tonto de los cojones, comienzan a hacer demagogia anticalanista diciendo medias verdades, o mentiras directamente, sobre el reparto, esta vez más justo para Catalunya, de la Financiación...Pero, es igual¡¡...Antes, cuando era claramente injusto para los que vivimos y trabajamos aquí, también nos acusaban de insolidarios y soltaban la misma mierda...No todos, eh, pero sí los mismos que ahora se rasgan las vestiduras con las mentiras esas de que un catalán vale por dos madrileños o de que Zapatero ha cedido al chantaje catalán.....Todas esas mentiras, si hubiera cultura, y conciencia política, incluso justicia, se les debería volver en contra en las urnas....Pero no creo....Más que nada porque no hay de esas cosas en cantidad suficiente.

  5. José Antonio

    Y a lo del país Vasco y Navarra, tienes razón, con el rollito de los fueros y su concierto especial, nadie les acusa de insolidarios y son los que se llevan la mayor tajada de pastel.....Lo de los fueros es anterior a ETA, pero los conciertos especiales no te quepa duda de que son concesiones hechas desde la política por los muertos que ponía el PNV encima de la mesa para negociar con los distintos gobiernos.....Aún así, nos siguen matando cuando les sale de los cojones, por lo que, vulevo a estar con Rosa Diez después de muchos años, cuando dice, anda diciendo estos días, que habría que anular los conciertos especiales de esas dos comunidades e incorporarlas a la financiación de todas las demás...Perderían un montón de pasta y autonomía con el cambio....A lo mejor es cuestión de matar un poco o algo¡¡¡¡

Los comentarios están cerrados